feb-2013
Nota biogràfica de Marc Antoni Adell sobre “Marquet, el morellanet”
-Marc Antoni Adell- Em permetré un comentari a la notícia de què un fill d’Ares –“Marquet, el morellanet”, el nostre pare-, ha fet recentment, cent anys…Efectivament, tal com recull la crònica i la foto afegida, hem tingut el goig de celebrar una tal efemèride, que m’ha semblat adient glossar-la, al detall, al meu “blog”: http://noublocdemarc.blogspot.com.es/
I dic “el morellanet” perquè, pel que li he sentit explicar a mon pare, el meu avi –també “Marquet”- era de Morella, dels Adell Marquès, mentre la meua àvia -Josepa Troncho-, amb aquell cognom, no podia ser sinó de Castellfort. Fins al punt que, de menuts, al poble d’Ares –on passàvem els estius- al meu germà i a mi, ens deien “els morellanets” també.
I val a dir que l’atenció que l’Ajuntament d’Ares li dedicà, en oferir-li la placa commemorativa, fou encertada i jo diria –sense falsa modèstia- que merescuda, a pesar d’haver-se’n tingut que anar del poble, a l’edat de 15 ó 16 anys, a treballar a Castelló a la fàbrica del seu oncle –Juan Adell Marqués-, cap a l’any 30. No sense abans haver trepitjat el terme, des de ben menut, pasturant la rabera de casa i haver treballat en la construcció de a la carretera de Vilafranca…. Algunes de les seues vivències apareixen al llibre Rodant, rodant…, a les pàgines dedicades al poble d’Ares –des de la 163 endavant i, especialment, de la 167 a la 169-. Publicació que podeu trobar a la biblioteca de l’Ajuntament.
Sempre, però, des de Castelló, mantingué el contacte i la relació amb familiars i amics del poble, a més de pujar als estius –on hi érem ma mare, el meu germà i jo, als anys cinquanta i més tard- els pocs dies que li permetia el seu treball. Així, encara ara, t’explica vida i miracles de la gent d’allà –també dels masos que coneixia-, de fills, nets i besnéts, dels pares i dels avis de mig poble. Testimonis en són els qui, els últims anys, es trobaven als actes de l’associació de jubilats “Sta. Elena”, al mes d’agost.
Així que felicitacions més que merescudes al fill d’Ares, ara centenari, que sempre té al pensament el seu poble i la seua gent i que no perd ocasió de demanar que li retallen les notícies i les fotografies de l’Ares nevat a l’hivern o assolellat a l’estiu i que romanen penjades de les parets de la seua cambra.
Per molts anys!
Comente este artículo